4.3. Transformacions en les agendes polítiques
4.3.3. La resposta institucional
La preeminència d’una o altra estratègia política estarà condicionada també pel context institucional, que pot ser més receptiu o menys a aquesta voluntat de diàleg i col·laboració amb els moviments socials.
Alguns autors subratllen la capacitat del sistema polític per proporcionar un espai de negociació i intercanvi d’interessos i decisions en què es pugui mediar i donar resposta als problemes que fan florir els moviments socials. En paraules de Melucci i Casquet (2001, p. 168):
«els sistemes polítics proporcionen respostes (als moviments socials) perquè institucionalitzen el problema i produeixen regles, prenen decisions; limiten la incertesa mitjançant la presa de decisions, en tant que els moviments socials fan aflorar els problemes. El mer fet que els problemes s’afrontin i se’ls posi nom obertament és una cosa d’extrema importància en les nostres societats».
Per tant, és important que les demandes dels moviments socials siguin visibles i rebin una resposta per part de les institucions per reduir el problema pel qual van ser creats. D’aquesta manera, podem ser en un context en què els moviments socials trobin una sèrie d’oportunitats polítiques, ja sigui per canvis en la configuració del poder o en les disposicions institucionals, però també poden haver estat generades pels mateixos moviments socials o com a resultat de processos de negociació amb les autoritats polítiques.
Aprofitar aquest context d’oportunitat política pot ser clau per a la consecució de determinats objectius del moviment social. No obstant això, aquestes situacions poden acabar tenint també algunes contrapartides importants per als moviments socials. Per exemple, aquests processos d’obertura per part del context institucional no solen presentar-se per igual a totes les demandes que pugui plantejar un determinat moviment social. L’oportunitat política s’obrirà per a aquella part del moviment que tracti qüestions d’interès més directe per a les institucions. I, enfront de la pluralitat pròpia dels moviments socials (a causa de la multiplicitat d’associacions, repertoris d’accions, temàtiques, tàctiques, relacions, lògiques organitzacionals, actors, demandes, etc. ), determinats contextos d’oportunitat política poden acabar generant processos d’homogeneïtzació del moviment, o de cooptació dels grups més pròxims al marc institucional i, per tant, d’invisibilització d’aquells més autònoms i amb menys recursos.
La campanya «Vota Rosa» dins de l’associacionisme LGBTI+ consistia en la participació de l’associacionisme en la política electoral. L’objectiu era conèixer els programes més favorables per l’agenda dels moviments prodrets LGTBI+ i votar aquests partits. Així doncs, a partir de mitjans de la dècada dels noranta, podem veure representants del moviment LGBTI+ reunits amb líders polítics, especialment d’esquerres, per discutir els programes electorals i negociar els compromisos polítics futurs. Amb el temps, els partits polítics van anar creant sectorials LGBTI+ per tractar, específicament, aquestes qüestions dins de les seves organitzacions.
La creació d’òrgans consultius per part de les institucions pot ser valorat positivament com a espais en què es té el suport i el punt de vista del moviment sobre les qüestions de rellevància social que s’aborden. Però aquests espais tampoc acaben sent plenament representatius:
- hi ha qüestions que prefereixen no tractar-se;
- s’accepten pràctiques de pressió política o lobby dirigides a l’obtenció de recursos i reivindicacions concretes que poden suposar una controvèrsia en el mateix moviment per la connotació patriarcal, sexista i androcèntrica que s’associa amb les institucions;
- integren les posicions més crítiques, però en dilueixen el caràcter crític, atorgant legitimitat a les decisions institucionals encara que no sempre cobreixin les expectatives de l’associacionisme i;
- requereixen temps i dedicació per compartir l’experiència activista sense rebre cap compensació, per això no es reconeix el treball realitzat pel moviment.