3.1. Primeres aproximacions a la definició dels moviments socials
3.1.4. Recapitulant: una definició operativa de moviments socials
Amb els dos elements introduïts, pot oferir-se una definició ampliada de moviment social que sigui operativa per guiar-se en diferents casos d’estudi. Un moviment social és una acció col·lectiva contenciosa (poden utilitzar altres formes d’acció col·lectiva menys disruptives, però la seva característica més fonamental i més singular és el desafiament que generen) i continuada en el temps, que neix de la insatisfacció amb l’actual forma de vida, es val de formes d’organització variables –tot i que prioritàriament informals–, provoca interaccions prolongades amb les autoritats amb un impacte que, fins i tot quan perden, produeix transformacions i reestructuracions en les institucions socials.
Amb tot, a les societats modernes actuals hi ha infinitat de moviments amb formes organitzatives i objectius diferenciables. Una manera de classificar-los consisteix a dividir-los entre moviments sociopolítics, moviments culturals o contramoviments. Alguns són de tipus general, això és, moviments en el sentit ampli del terme (moviment ecologista, moviment feminista o moviment antiavortista). I d’altres són moviments de tipus específic, això és, organitzacions normalment més estructurades que busquen canvis concrets en matèries vinculades a les del moviment general. Per exemple, Greenpeace, una associació feminista en una universitat o un grup local de Pro-Vida.