2. Processos col·lectius i acció social

2.2. El comportament col·lectiu

Què és allò col·lectiu, per tant? De l’anterior, en podem inferir que no hi ha una única noció sobre el comportament col·lectiu. És més, l’aproximació al comportament col·lectiu no solament depèn de la visió en què ens posicionem, sinó que, a més, els diferents esdeveniments socials qüestionen, complementen i amplien aquest concepte. És fàcil entendre que internet i les xarxes socials han redefinit el comportament col·lectiu respecte als anys seixanta o setanta del segle passat. És per això que a continuació oferirem diferents definicions sobre comportament col·lectiu que ens serviran per aprehendre un primer panorama general sobre el concepte.

• Etimològicament, un col·lectiu és un nom que representa una col·lecció, una multiplicitat d’elements que constitueixen un grup caracteritzat per un tret comú (EtimologiasdeChile, 2022). El comportament col·lectiu serien les accions que els elements d’aquest grup –que comparteixen almenys un tret comú– duen a terme.
• De manera general, Neil Smelser (1995, p. 15), defineix el comportament col·lectiu com el comportament de dos individus o més que actuen junts. Més endavant, en la seva obra, matisarà aquesta definició per entendre el comportament col·lectiu com una mobilització basada en una creença que redefineix l’acció social (Smelser, 1995, p. 20).
• Richard Appelbaum i William Chambliss (1997, p. 422) defineixen el comportament col·lectiu com una acció voluntària, dirigida a una meta, que té lloc en una situació relativament desorganitzada en què les normes i valors predominants de la societat deixen d’actuar sobre la conducta individual.
• Per Jank Johnston (2014), són forces centrals per al canvi social, la seva característica principal és que cada col·lectiu és únic, perquè són guiats estratègicament per les persones que en participen.
• Per Deborah Gordon (2019), el comportament col·lectiu no és una cosa exclusivament humana, i s’entén com el resultat de les interaccions entre els individus d’un conjunt, en relació amb un ambient dinàmic que els influeix i penetra.

Què podem inferir del comportament col·lectiu sobre la base d’aquestes definicions? El comportament col·lectiu serien les accions i maneres de fer que, durant un espai de temps determinat, duen a terme diferents persones vinculades per uns elements que els fan actuar d’aquella manera concreta i no d’altres formes possibles. En aquest sentit, no podríem anomenar comportament col·lectiu una acció realitzada per un conjunt de persones per una característica casual comuna a totes. En concret, el comportament col·lectiu:

1. Té a veure amb les accions de diferents persones vinculades per alguna característica compartida que les fa actuar en conjunt, cooperar, coordinar-se, col·laborar o aliar-se. Per exemple, un esdeveniment social, l’existència d’afinitats culturals, una comprensió comuna sobre la manera d’entendre un fenomen, una història o trajectòria compartida, etc.
2. En segon lloc, el comportament col·lectiu no depèn d’un nombre concret de persones: com hem vist, amb dues persones n’hi ha prou per dur a terme un comportament col·lectiu, però també pot donar-se en el conjunt de milers de persones que es manifesten al carrer.
3. En tercer lloc, l’esdeveniment que vincula les diferents persones pot ser espontani (com el cas exemplificat en ser testimonis d’una agressió transfòbica), però també pot ser planificat o previst (com en el cas d’un flashmob organitzat per una companyia a Hamburg, Alemanya). A més, recentment es presta més atenció al paper que elements no humans (animals, el medi o objectes com un telèfon mòbil) tenen en el comportament col·lectiu.
   
4. Finalment, i per tot l’anterior, el comportament col·lectiu es posiciona en la visió de la psicologia social, en què «el tot és una mica més que la suma de les parts», ja que és impossible reduir-lo a les cognicions individuals i aïllades, ja que, en cas contrari, desatendríem els elements que precisament vinculen les persones en pro d’actuar i comportar-se d’una manera comuna: els significats, les interpretacions i els discursos que construeixen entre elles; l’existència d’un marc cultural compartit, les vivències personals comunes, uns esdeveniments històrics, polítics i econòmics particulars, etc.

Podem concloure aquest primer apartat afirmant que el concepte d’allò col·lectiu, així com el de l’acció social, han estat àmpliament estudiats des de fa més de cent anys des de diferents perspectives, disciplines i visions, que ofereixen les seves pròpies classificacions i explicacions sobre el col·lectiu. Cadascuna mira de donar resposta a per què les persones, quan actuem en conjunt, fem el que fem i per què: quins elements detonen aquest comportament i quins són els elements comuns a aquests individus.

I aquest assumpte és un element de gran interès per a la psicologia social, ja que el comportament col·lectiu, sovint, és la base i el motor sota els canvis i les transformacions socials més importants per a un territori, o fins i tot a escala global.