1.1. Per què hem d’estudiar els grups?
1.1.1. Introducció
Una de les aportacions més rellevants en l’àmbit de les ciències humanes i socials a partir de la seva constitució el segle xviii i xix va ser l’aparició de la noció d’individu, d’ésser humà singular i que és mereixedor de drets i obligacions particulars. Almenys és el que ha passat en l’orbe del que s’ha anomenat món occidental. No vol dir que els segles previs no hi hagués la idea de la singularitat de cada persona, però resulta sorprenent constatar que cada subjecte era considerat com una part constitutiva d’una col·lectivitat més o menys borrosa a què se subjectava personalment. Així, les idees de dependència dels designis divins o del llinatge concret eren les que definien la humanitat concreta de cada ésser humà.
Quan es creu que els designis divins o de la pròpia naturalesa entesa com un entorn exterior ja no defineixen la singularitat humana, es construeix un nou subjecte històric que es fa dir ésser humà, individu, persona, subjecte concret. I per tant la resposta social davant aquesta nova consideració de cada singularitat va ser construir drets i obligacions personals pel simple fet de néixer i estar vius. S’elaboren detallades cartes de drets humans universals. A manera d’exemple fundacional, tenim la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà, aprovada a partir de la Revolució Francesa, de 1789-1799, per part de l’Assemblea Nacional Constituent l’agost del 1789. Anys després, el 1791, s’aprova una Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana proposada per l’escriptora francesa Olympe de Gouges per incloure tothom en aquesta nova manera de considerar l’individu en societat. Finalment, el 1948 s’aprova la Declaració Universal dels Drets Humans per part de l’Assemblea General de les Nacions Unides.
Més enllà d’aquest resum atapeït dels traços legals que van donar origen a la idea de ciutadania singular, el que volem destacar és que la idea d’ésser humà particular no existia en l’imaginari social ni en l’entorn legal. Així, quan es pensa en l’individu com una entitat concreta, es dona peu a la consideració del marc social com l’entorn més ampli i contextual en què opera aquest individu singular. Neixen les ciències socials i humanes com una manera d’explicar científicament aquest nou ordre social i històric. Retallat aquest subjecte en un determinat teló de fons, no és estrany que una de les primeres incògnites fos preguntar-se com és possible que un nombre ampli d’individus s’aglutinin, reuneixin, deliberin i es posin d’acord per aconseguir algunes transformacions socials de gran importància com són les revolucions –la francesa, la nord-americana, la mexicana, la russa, etc.–, totes ocorregudes durant el període efervescent que va de finals del segle xviii a les albors del segle xx (per documentar aquesta genealogia pot consultar-se amb profit el llibre de Foucault, Las palabras y las cosas, publicat originalment el 1966).
Apareixen en aquest brou de cultiu intel·lectual les definicions d’individu, grup, massa, col·lectiu, multitud, que són els conceptes que aquí posarem en consideració per estudiar la idea de grups i de les diferents formes de constitució i operació social.
Així, la pregunta sobre per què hem d’estudiar els grups s’inscriu en una tradició científica que té com a punt de partida les coordenades que hem assenyalat a dalt. A més, l’afirmació que la nostra vida quotidiana es mou entre diferents grups a què pertanyem deixa de ser una obvietat i es converteix en terreny fèrtil per a la reflexió. És evident que la nostra vida diària es mou entre els diversos grups als quals ens inscrivim com a persones: grups escolars, de treball, d’aficions, d’interès, de col·laboració, de vincles familiars, de relacions afectives, de filiació política. Per tant, és impossible no pertànyer a algun grup, de la mena que sigui, encara en els casos en què ens afirméssim com fora del sistema o antisistema, d’outsiders, d’apàtrides, d’àcrates o qualsevol altra definició identitària perquè, paradoxalment, quan ens definim ja entrem a formar part d’un grup que reuneix persones que comparteixen idearis comuns o semblances.
En resum, la idea de grup és potent conceptualment perquè ens permet entendre com operem socialment, com ens vinculem entre individus i de quina manera elaborem estratègies d’acció col·lectiva que brindin resultats en el sentit en què ens plantegem la vida en societat. No oblidem que la desvinculació amb els altres, en la mena de grups que siguin, va generant una sensació de solitud i d’aïllament que amenaça amb convertir-se en un greu problema social. El tancament per la pandèmia de la covid ens ha mostrat que les dinàmiques de la vida social es van veure alterades per la falta d’interacció directa, personal, de contacte, ha remogut a moltes persones la falta d’entorns grupals, d’afiliació a grups. És evident que analitzar els grups i les seves dinàmiques és una de les tasques més interessants i urgents.