1.3. Facilitació de grups i dinàmiques assembleàries
1.3.1. Introducció
Com hem vist anteriorment, a partir del segle XVIII, es genera un esforç per comprendre el comportament grupal, especialment quan pren la forma d’insurrecció. Les concepcions que giren entorn de la noció de massa, que conceben la insurrecció com un esclat irracional d’un conjunt amorf de persones, no aconsegueixen mostrar les dinàmiques organitzatives que subjauen després d’aquestes manifestacions de comportament col·lectiu. Una labor central en aquest sentit és comprendre com es genera la presa de decisions en el si d’aquests grups, per acabar cristal·litzant en una organització de la mateixa interacció entre els membres d’aquests espais. Com veurem a continuació, si bé les dimensions corporals i afectives són components importants en les dinàmiques grupals i col·lectives, no ho són menys el disseny i la facilitació d’engranatges adequats amb l’objectiu de facilitar i canalitzar la participació dels seus integrants, en un exercici orientat a potenciar la intel·ligència col·lectiva.
Si bé les pràctiques, tècniques i reflexions que es presenten a continuació no són exclusives d’espais assemblearis (poden ser fàcilment traslladades i adaptades a qualsevol altre espai grupal), la veritat és que l’assemblea és un espai central en la vida de molts grups organitzats, ja que representa, precisament, el tipus de relacions humanes que aquests moviments tracten de consolidar en la societat: basades en l’horitzontalitat, el suport mutu i l’autogovern. Així, el procés de facilitació ha esdevingut una qüestió central de debat, anàlisi i reflexió en els espais assemblearis, en general, i en els entorns activistes i de moviments socials, en particular.
Així, comencem presentant unes reflexions sobre la facilitació no-violenta, com una conceptualització sorgida d’aquests entorns activistes, per, a continuació, revisar-ne algunes de les dimensions aplicades, com ara la distribució de funcions o rols en el grup i les diferents fases de la facilitació. Per acabar, es planteja una reflexió sobre la importància del cos, els afectes i les emocions en aquests processos de facilitació no només com a estratègia per reforçar les dinàmiques grupals, sinó també pels seus efectes en la transformació de la subjectivitat de les i els participants.