4.2. La institucionalització com a canvi del model organitzatiu
4.2.2. La formalització de l’estructura
Entenem per formalització el procés mitjançant el qual les associacions modifiquen la seva estructura organitzativa cap a una jerarquització en la presa de decisions i un augment en el volum pressupostari i de la capacitat organitzativa.
Morgan (2007) sosté que aquest procés implica transformar el seu model organitzatiu cap a un de considerat més «apropiat» per les institucions i a una reestructuració interna que els permeti gestionar els recursos públics obtinguts. És a dir, establir i registrar uns estatuts i crear una estructura organitzativa-directiva que opera en un territori determinat, tot i que pot estendre’s a altres regions.
Per Offe (1998) aquest exercici de formalització (reestructuració interna, redefinició de rols i gestió de recursos) és el que garanteix la continuació del moviment social i, per tant, no deixa de ser un procés de «maduresa organitzativa» dels moviments socials (citat a Natalucci, 2012, p. 13). Altres autores, com Buechler (2016) i Della Porta i Diani (2011), es refereixen a la formalització com la fase del procés d’institucionalització en què el moviment es torna organitzat, tàctic, disciplinat i amb una clara orientació als seus objectius.