3.4. Elements addicionals per a la recerca en moviments socials
3.4.5. L’escolta com a superació de la mirada academicista
Un tercer element addicional mira d’aprendre i escoltar els moviments i les persones que decideixen optar per aquesta mena d’agregació humana. Els moviments ofereixen als seus propis espais, o en diverses institucions culturals, cursos, seminaris, elaboren publicacions, imparteixen tallers, fan documentals, dissenyen els seus webs i blogs que faciliten informacions i reflexions moltes vegades més interessants que les que ofereix l’acadèmia, que massa cops es perd en una mena de buit teòric amb poc o nul aterratge a la realitat.
Els moviments comencen a convertir-se també en productors de coneixement. La construcció d’una teoria crítica per part del feminisme, i el seu desafiament a la ciència convencional n’és bon exemple. En aquesta mateixa lògica cal situar l’ecologisme, el programari lliure, el web 2.0 o les diverses iniciatives d’autoformació que generen els moviments socials. No hi ha dubte que qui vulgui acostar-se a la temàtica dels moviments socials trobarà en aquests espais informació més útil, més pràctica i, per tant, més possible de generar nova teoria. És evident, alhora, que les reflexions que des d’allí emergeixen parteixen de l’escolta: els activistes coneixen més bé la temàtica, cosa que els ha portat a participar en un moviment social. I, per tant, la tasca de qui senti curiositat pels moviments socials és, primer de tot, conèixer-ne els participants, escoltar-ne les problemàtiques i raonaments.