3.3. Els enfocaments teòrics d’estudis dels moviments socials
3.3.5. Proposta modesta per a l’estudi dels moviments socials
Els elements d’indagació envers els moviments socials corresponen a la identificació dels mateixos moviments, l’estudi de les raons que porten al seu sorgiment, l’activitat que realitzen i l’impacte que exerceixen. Les tres primeres qüestions (identificació, sorgiment i activitat) podrien ser agrupades en una de sola, anomenada la lògica dels moviments socials. L’última qüestió, l’impacte dels moviments socials, mereix un tractament específic i diferenciat. Per tant, d’acord amb la proposta que s’elabora en aquest apartat, la tasca de les ciències socials consistiria a aportar coneixement sobre els dos aspectes, la lògica i l’impacte.
Els diferents enfocaments plantejats, malgrat les seves diferències, han suposat avenços en l’estudi dels moviments. Cadascun il·lustra aspectes diversos. Òbviament no tots han tingut el mateix èxit a fi de resoldre allò que es plantejaven. En primer lloc, molts d’aquests enfocaments no analitzen tota l’exhaustivitat dels moviments, cosa que aquí s’ha anomenat lògica i impacte. En segon lloc, algun dels enfocaments pretén explicar alguna de les tipologies dels moviments, no el seu conjunt. L’exemple més clar es correspon amb l’enfocament dels «nous» moviments socials, que mira d’explicar els moviments que apareixen a les democràcies occidentals l’últim terç del segle xx. Un altre exemple: la teoria de la mobilització de recursos estudia gairebé de manera exclusiva les organitzacions del moviment social, fet que hem anomenat moviments específics.
Per tant, els enfocaments per si mateixos no són suficients per a l’estudi de camp dels moviments. Es necessita, a més, una proposta de síntesi modesta, però útil, per a aquest estudi de camp. A la proposta de síntesi modesta s’hi combinen tres factors:
- els aspectes ja resolts pels enfocaments;
- uns altres que s’apunten per la seva resolució futura;
- aspectes que provenen de l’estudi de les institucions polítiques i socials i que refereixen a l’estudi del canvi social en aquestes institucions.
La lògica dels moviments socials
1. Identificació. La tasca implica precisar, en un primer moment, que efectivament l’agregació humana es correspon a un moviment social.
La segona qüestió obliga a precisar les diferències entre els moviments en relació amb el canvi social a què aspiren. Això és, identificar a quina tipologia de moviment social es correspon.
La tercera qüestió es refereix a la identificació de la composició de la base social del moviment objecte d’estudi. Sembla, com suggereixen els estudis de l’enfocament dels «nous» moviments socials, que hi ha un contrast entre la base dels moviments clàssics (moviment obrer, moviment veïnal o el moviment sufragista) i la base dels moviments que sorgeixen a partir de finals dels anys seixanta del segle passat. Si als primers la base social guardava vinculació estreta amb la classe social (això és, eren moviments d’una classe social), als segons la vinculació s’afebleix. Com assenyala Claus Offe (1996), als nous moviments s’hi troba una amalgama entre posicions socials diverses, una composició social més heterogènia que va incloure la llavors nova classe mitjana, el precariat i identitats definides més enllà d’estructures econòmiques (per exemple, dones, LGTBI+, minories, etc.).
2. Sorgiment. Aquest és un dels aspectes més treballats pels diferents enfocaments. Seguint-los, pot dir-se que les quatre interpretacions possibles de per què sorgeix un moviment social serien les següents:
- apareixen quan es donen tensions estructurals o expectatives no complertes;
- apareixen quan alguns éssers humans estan disposats a invertir temps i esforç per dotar de veu pública un problema social;
- apareixen d’acord amb els desenvolupaments societaris i amb els canvis en les societats més avançades;
- apareixen quan en el context polític es dona una oportunitat política.
Cap de les explicacions és errònia. Tal com demostra la recerca de moviments contemporanis, l’aparició d’un moviment nou es relaciona amb la presència d’un problema polític o social que no troba solució present o quan les expectatives d’un grup social no es compleixen. És necessari també que algunes persones, a l’inici de la formació del moviment, estiguin disposades a invertir un temps considerable de la seva vida quotidiana i a desenvolupar una estratègia política virtuosa a fi de donar veu pública al moviment. Si se sumen els trets macroestructurales d’una societat (l’avenç, per exemple, de les tecnologies de la informació), encara pot conèixer-se més del sorgiment del moviment social. I tot això s’accelera quan hi ha una oportunitat política favorable. Per tant, un plantejament de recerca ha de tenir-les en compte com a hipòtesi per assenyalar el següent:
- Com més tensions estructurals i expectatives no complertes, més possibilitats que sorgeixin processos que donin lloc a moviments socials.
- Com més persones disposades a invertir temps per dissenyar una estratègia que faci visible una causa social, més possibilitats que sorgeixin processos que donin lloc a moviments socials.
- Com més canvis en l’organització societària, més possibilitats que sorgeixin processos que donin lloc a moviments socials.
- Com més canvis i realineaments en les estructures polítiques, existeixen més oportunitats, més possibilitats que sorgeixin processos que donin lloc a moviments socials.
Totes són casuístiques de la formació de moviments socials que han de tenir-se en compte. En general, podria dir-se que per l’explicació del sorgiment d’un moviment social ha d’atendre’s a:
- les condicions estructurals d’una determinada societat, això és, el que inclou i sobretot el que en queda exclòs;
- les condicions d’organització d’una acció col·lectiva, i
- l’aparició d’una oportunitat política.
Quan es donen les tres, fan eclosió els moviments socials, sorgeixen amb tota la seva força, i adquireixen el que Sidney Tarrow (1997) anomena «el poder en moviment». L’estudi del sorgiment dels moviments socials, per tant, ha de donar compte d’almenys les tres explicacions: Què passa a les institucions socials? Com s’organitza al principi l’acció col·lectiva que dona lloc a un moviment social? Com reacciona el context polític i social a l’emergència del moviment, això és, troba només persones adversàries o, per contra, en troba d’aliades?
3. Activitat política i social. Els diferents enfocaments els han resolt parcialment, especialment els més contemporanis. Destaca especialment l’aportació de l’enfocament dels «nous» moviments, que, malgrat referir-se específicament a uns moviments amb un tall històric determinat, han aportat elements molt significatius per a l’estudi de la mena d’activitat dels moviments: el treball en xarxa, la democràcia interna, l’enfocament cap als valors nous dins d’una societat, per posar alguns exemples il·lustratius.
No obstant això, s’ha d’assenyalar que analitzar satisfactòriament l’activitat dels moviments cobreix un ventall més ampli que implica parar atenció a l’estudi de les àrees següents: la dinàmica d’acció col·lectiva, el tipus de reivindicacions que defensen, les demandes a fer al sistema polític i social, incloent-hi altres grups socials, l’organització interna del moviment, i la continuïtat en el temps i els mecanismes que la possibiliten.
L’impacte dels moviments socials
Analitzar l’impacte dels moviments significa determinar on el moviment ha pretès generar influència i, per tant, modificar parcialment o total les institucions i estructures socials. Ha pretès influenciar –i ho ha aconseguit o no– en l’opinió pública i en la societat? Ha pretès, a més –i ho ha aconseguit o no– influenciar les institucions i estructures socials que «organitzen» les societats a fi de fer-hi canvis?
L’estudi, per tant, de l’impacte és summament interessant per donar compte de l’estabilitat i el canvi social en una determinada societat. Però no per això és fàcil. Quan hi ha transformacions en els sistemes socials, culturals, polítics o econòmics, usualment no és tan visible el paper que hi tenen els moviments. No sempre quan s’aprova la llei de dependència, la llei contra la violència de gènere, el matrimoni no cisheterosexual, el reciclatge de les escombraries o l’augment dels trams impositius a les rendes més altes, se sap trobar a l’inici un moviment social emergent que donés veu pública a aquesta problemàtica. Com –fent un salt històric cap endarrere– va passar amb la jornada de treball de vuit hores o el vot de les dones, dues qüestions que un dia es van aprovar per part dels diferents sistemes polítics, però que al principi va ser una demanda de moviments nous en la seva època. En resum, o dit en altres paraules, sovint els moviments quan tenen impacte ja no són pròpiament moviments, sinó que alguns, o tots, els actors polítics n’han fet seves les demandes. Aquesta és la situació que més es repeteix en les societats contemporànies. No obstant això, de vegades també tenim altres impactes. A continuació es tractarà de sintetitzar-les. Les més essencials són les següents:
- El sorgiment de noves demandes. L’activitat dels moviments socials origina l’aparició de noves demandes en una determinada societat. El moviment pels drets civils als Estats Units de la demanda d’igualtat efectiva entre negres i blancs. El moviment LGTBI+, en el conjunt del planeta i amb especial força les dues últimes dècades, ha generat demandes de reconeixement de formes d’afectivitat i sexualitat diferents a les cisheterosexuals. El moviment antimilitarista de la dècada dels noranta a Espanya va fer sorgir la demanda de l’objecció de consciència. Tots aquests, i molts d’altres, il·lustren l’emergència de demandes, que a partir de llavors requeriran resposta per part dels sistemes socials i polítics.
- El sorgiment de nous actors socials i polítics. Paral·lelament al sorgiment de les noves demandes i als nous temes, apareixen nous actors socials i polítics que pretenen, en alguns casos, impugnar els vells i, en altres casos, ser partícips de les associacions que mereixen ser escoltades pels actors polítics ja establerts. Aquests nous actors són, recorrent altre cop a Tarrow, fantasmes de l’òpera, això és, persones i grups que no procedeixen de les elits convencionals.
- La col·lisió amb els actors polítics «tradicionals». Els nous actors col·lideixen amb els tradicionals (normalment partits polítics i altres organitzacions i associacions prèviament existents), que es disputen la representació d’una zona de la realitat social.
Tots aquests són els elements que haurien de tenir-se en compte a fi d’estudiar adequadament un determinat moviment social. Se sintetitzen en aquesta taula:
Taula 7. Elements d’estudi dels moviments socials
| Lògica del moviment | Impacte del moviment |
| 1. Identificació a. Per què ser un MS? b. Quin tipus de MS? c. Composicions socials |
1. Sobre la societat: noves demandes |
| 2. Sorgiment a. Condicions estructurals b. Acció del moviment c. Oportunitat política |
2. Sobre el sistema polític i social: nous actors i col·lisió |
| 3. Activitat a. Dinàmica acció col·lectiva b. Reivindicacions c. Organització interna d. Temporalitat |