3.2. Per què cal estudiar els moviments socials?
3.2.3. La productivitat com a inductora de canvi social
Els moviments socials són extraordinàriament productius en el sentit que són l’agregació col·lectiva que produeix més canvi social, en el seu sentit més extens –això és, canvi polític, però també cultural, de valors– i que a més desenvolupa aquesta tasca amb la singular disposició organitzativa informal pròpia dels moviments.
Efectivament, els moviments contemporanis han generat canvi social com poques institucions socials. Operen en diversos plans i la seva efectivitat és sorprenent. El que coneixem com drets socials (dret a la vaga, al vot, a l’associació, a la igualtat i equitat, etc.) no són drets atorgats pel poder, sinó que són drets arrencats al poder mitjançant lluites i moviments, la majoria de les vegades mitjançant conflictes estesos en el temps i en la geografia. En un pla més micropolític, també la seva efectivitat es manifesta com a productors de canvi de valors. Manuel Castells (2007), prenent com a dada el Maig del 68, un moviment aparentment derrotat, assenyala gairebé quaranta anys després la seva victòria en el pla dels valors. Diu el següent:
«D’aquí en van sortir idees i projectes que, amb el temps, van marcar la manera de pensar de la gent, sobretot de la nova generació que va viure el Maig del 68 de jove i que aviat va ser la generació decisiva en la societat. Idees com la crítica del productivisme i, per tant, l’ecologisme. Valors com l’emancipació de la dona, i per tant, el feminisme en tota la seva gamma d’expressió. Projectes com la solidaritat amb el Tercer Món i la lluita contra l’imperialisme, tant estatunidenc (Vietnam) com soviètic (Txecoslovàquia). Crítiques de la partitocràcia política, i per tant, la reivindicació de la democràcia local. Denúncia de la rentada de cervell dels mitjans de comunicació de masses, i per consegüent, construcció de l’autonomia comunicativa, que en aquells temps eren els vídeos comunitaris i van sembrar les llavors del que després va ser l’espai social d’internet (. . . ) el fonamental va ser el rebuig del principi d’autoritat, de l’ordeno i comando, d’invocar la disciplina de les institucions de la societat, amb la tranquil·litat de consciència de poder dir que emana de governs democràticament elegits».
Podem dir, d’aquesta manera, que indagar els moviments socials permet anticipar els desenvolupaments futurs de la societat. Generen, promouen, indueixen al canvi social, que es refereix no sols a lleis o institucions, sinó també a la creació de nous valors, de noves formes de cooperació. Els moviments socials a més de ser una de les creacions polítiques més recurrents en la història, i a més d’una creació política certament singular en generar altres representacions, són alhora inductors d’una part substancial del desenvolupament societari posterior. Investigar tot això és també tasca ineludible en l’estudi dels moviments socials.