3.1. Primeres aproximacions a la definició dels moviments socials
3.1.3. Tipologia de moviments
A fi d’especificar l’existència de diferències no menors dins de la categoria moviments socials, pot establir-se una tipologia de moviments socials basada tant en el patró de reivindicació proposat pel moviment com també en la forma organitzativa que exhibeix:
- Moviments sociopolítics. Quan la reivindicació i el canvi proposat pel moviment es focalitza en qüestions polítiques o econòmiques, es consideraran moviments sociopolítics.
- Moviments específics: proactius i reactius. En cas de tenir una reivindicació concreta, es coneixen com a moviments específics; serà al seu torn un moviment específic proactiu si proposen una nova normativa social a les autoritats polítiques (per exemple, els inicis del moviment ecologista). Serà, per contra, un moviment específic reactiu quan s’oposa a una decisió concreta de les autoritats.
Un bon exemple de moviment específic reactiu ha estat el moviment contrari a l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, que durant la segona part del 2021 va organitzar diferents accions col·lectives i que, en conseqüència, una vegada descartada l’ampliació, el moviment es va desintegrar.
- Moviments socials generals. En cas de tenir un conjunt molt més variat de reivindicacions que afecten no una decisió de les autoritats, sinó una determinada visió del món, es fa servir el concepte moviments socials generals: per exemple, el moviment feminista, el moviment obrer o el moviment pacifista. Aquests moviments miren d’obtenir canvis graduals i generalitzats en els valors de la gent, això és, en les autoconcepcions i, específicament, en tot el relacionat amb els seus drets i privilegis. La creació de nous valors, creences i concepcions de la vida de les persones es converteix en la motivació fonamental dels moviments socials generals pel seu inconformisme amb la situació actual.
- Contramoviments socials. En la teoria dels moviments socials, també hi ha un altre concepte important per identificar la dinàmica dels moviments: quan apareix un moviment social i té certa repercussió social i política no és pas inusual ni estranya l’aparició d’un altre moviment social que se li oposa. A aquests moviments socials que neixen de l’oposició a un moviment social previ, se’ls coneix com «contramoviment social». Així, el moviment i el contramoviment es disputen influència social, cultural i política. En general, pot dir-se que mentre que els moviments miren d’incidir en canvis socials que donin suport a les seves pròpies opinions, per la part dels contramoviments intenten incidir en el manteniment de les estructures socials. Tal com han assenyalat diferents estudiosos (Godàs, 2007), podem dir que mentre que els moviments són generalment una invenció col·lectiva de persones que no pertanyen a les elits, sense accés regular a les institucions i que qüestionen interessos establerts; per contra, els contramoviments, que, en essència, són una resposta als moviments, es vinculen a organitzacions i interessos establerts. Fins i tot, no poques vegades, la relació dels contramoviments amb l’ordre establert tendeix a dotar-los de recursos per l’acció no institucional.
Un exemple clar el tenim en la reivindicació avortista del moviment feminista i l’aparició, a posteriori, del moviment antiavortista de molta actualitat avui, per exemple, als Estats Units. Un altre exemple són els moviments socials enfront d’estratègies militars i el ressorgiment de les dretes radicals a Amèrica Llatina, l’exigència d’intervenció militar al Brasil del moviment bolsonarista després de la tercera victòria del líder polític Luiz Inácio Lula da Silva a les eleccions del 2022.