3.1. Primeres aproximacions a la definició dels moviments socials
3.1.2. L’acció col·lectiva contenciosa
L’acció col·lectiva és pròpia del comportament humà en les seves diferents facetes. Pot adoptar formes diverses: esporàdica o continuada, disruptiva o institucionalitzada, esportiva, cultural o política. Algunes vegades aquesta acció col·lectiva la produeixen grups que desafien les autoritats polítiques en nom de reivindicacions noves o enteses com a tal. Aquest tipus d’acció col·lectiva que desafia les autoritats se la coneix com acció col·lectiva contenciosa, o transgressiva. No és res excepcional. El fet de protestar enfront i contra les autoritats és certament habitual tant en les societats actuals com també des d’un punt vista històric.
Els moviments socials són un dels actors que fan servir l’acció col·lectiva contenciosa. Tenen un tall històric més contemporani i no totes les accions col·lectives ni totes les que expressen conflictes amb les autoritats donen lloc a moviments socials. Els moviments socials són una creació col·lectiva, una invenció que neix cap al segle xix per identificar accions col·lectives que deixen de ser locals per adquirir dimensions nacionals o estatals, que passen de temes específics a temàtiques més modulars i que tenen pautes autònomes i autoorganizades.
Per què l’acció col·lectiva contenciosa? L’acció col·lectiva és el principal recurs de què disposa la majoria de la gent per enfrontar-se a adversaris més ben posicionats, que és la base dels moviments socials. Quan una acció genera desafiaments col·lectius, objectius comuns, solidaritat i manté durant un temps prolongat l’acció col·lectiva, llavors es converteix en el que anomenem moviments socials. Una altra definició bastant consensuada de moviments socials és la proposta per Sidney Tarrow (op. cit); els defineix com:
«desafiaments col·lectius plantejats per persones que comparteixen objectius comuns i solidaritat en una interacció mantinguda amb les elits, els oponents i les autoritats».
L’acció col·lectiva característica dels moviments socials no és qualsevol acció col·lectiva, sinó la que hem anomenat acció col·lectiva contenciosa. És cert que els moviments poden fer servir altres formes d’acció col·lectiva menys disruptives, però la seva característica més fonamental i singular és el desafiament que generen.
Aquesta acció col·lectiva contenciosa crea un conflicte. Els subjectes, que produeixen una altra representació de si mateixos, provoquen alhora conflicte polític amb la finalitat de superar una situació que consideren injusta cap a una altra de millor. És un conflicte que, a més, obre un nou actor polític i que usualment fa servir formes innovadores de protesta. Per exemple, el subjecte que es forma al segle xix i s’autonarra com a classe obrera, produeix formes de conflicte que s’inicien amb la creació de les societats de socors mutus i, per tant, de les primeres associacions netament obreres que inicialment són il·legals i perseguides per les autoritats; inventa i desenvolupa la vaga i el sindicalisme com a formes de conflicte, com a màquines polítiques per obtenir menys explotació i, per tant, més drets. Un altre exemple: el moviment pels drets civils dels Estats Units de la dècada dels seixanta reactualiza la desobediència civil mitjançant un ús estratègic dels mitjans de comunicació i de la invenció de repertoris de protesta innovadors –per exemple, les sit-in (‘assegudes’) enfront dels espais de discriminació racial– que suposen formes de conflicte, màquines polítiques per obtenir menys discriminació i exclusió i més drets.
És important constatar que la creació de conflicte pot ser llegida i s’ha de llegir com el moment en què es passa a l’exercici d’un dret sense que formi part de la legalitat: els obrers es declaren en vaga abans de reconèixer-se la vaga; les sufragistes prenien veu política abans de reconèixer-se el seu dret a vot; la població entrava a les cafeteries i restaurants segregacionistes abans que els fos permès; i Rosa Parks va ocupar la part de l’autobús que corresponia als blancs abans que la llei es modifiqués. És important, i això ens porta a un argument que desenvoluparem línies més avall, el conflicte que generen els moviments socials, ja que ha estat extraordinàriament productiu, i continuen influenciant els moviments socials contemporanis (per exemple, Black Lives Matter, que va començar el 2013 per denunciar la violència que pateix la població negra i que va tenir gran repercussió mundial el 2021 després de l’assassinat de George Floyd per l’agent Derek Chauvin).