3.1. Primeres aproximacions a la definició dels moviments socials
3.1.1. Introducció
La primera tasca que cal fer consisteix a aclarir el concepte moviment social. No fer-ho pot ser perillós. El dels moviments socials –atès l’obvi interès mediàtic i polític– és un concepte molt permeable i, per tant, excessivament obert a diferents interpretacions que porten, no poques vegades, a desconcerts evidents. Sovint es confon el terme amb una acció col·lectiva, unes altres amb una avantguarda cultural o, fins i tot, altres vegades, amb corrents d’opinió pública sense més.
A fi d’evitar aquestes confusions, proposem una primera acotació dels moviments socials gràcies a científics socials de primera línia en el terreny objecte d’estudi. En concret, presentem cinc exemples de definició de moviments socials, elaborats cadascun per autors que van dedicar una part important de la seva obra a l’estudi empíric i teòric de formes d’agregació col·lectiva.
En la Psicologia Social un dels pioners en la conceptualització dels moviments socials la primera meitat del segle xx va ser Herbert Blumer. Blumer (a Buechler i Kurt Cylke, 1997, p. 81) els va definir com:
«empreses col·lectives que volen establir un nou ordre de vida. S’inicien en una condició d’inquietud i obtenen la força, d’una banda, de la desafecció amb la forma de vida actual i, de l’altra, dels desitjos i esperances d’un nou esquema o sistema de viure».
Ralph Turner i Lewis M. Killian, també psicòlegs socials, afegien que l’acció col·lectiva, per equiparar-se a un moviment social, havia de tenir continuïtat durant un cert temps. Així, segons els dos autors (1972, p. 256) un moviment social:
«és una col·lectivitat actuant amb alguna continuïtat en el temps a fi de promoure o resistir un canvi en la societat o en un grup».
La definició següent correspon al sociòleg alemany Joachim Raschke. Recull les aportacions anteriors i aporta dos elements que marquen la singularitat dels moviments socials: la baixa especialització de rols i les formes variables d’acció i organització que exhibeixen. En les seves paraules (citat a Riechmann i Fernández, 2009, p. 60):
«un moviment social és un agent col·lectiu mobilitzador que té per objectiu de provocar, impedir o anul·lar un canvi social fonamental, treballant per això amb certa continuïtat, un nivell alt d’integració simbòlica i un nivell baix d’especialització de rols, valent-se de formes d’acció i organització variables».
La definició de Charles Tilly (1984) subratlla un altre aspecte destacat dels moviments: la interacció que hi ha entre aquests darrers i les autoritats. Tilly diu:
«els moviments reals són interaccions prolongades entre les autoritats i els oponents. En els moviments socials, diversos oponents miren de crear un actor coherent, o almenys la seva aparença. Encara més, els moviments socials reals sempre impliquen una conversa simbòlicament restringida entre múltiples actors, en què l’habilitat per desenvolupar símbols i expressions afecta significativament el sorgiment de la interacció».
Manuel Castells, recollint les aportacions d’Alain Touraine, aprofundeix encara més l’aspecte suggerit per Tilly. Segons Castells (1999), la interacció entre moviments i autoritats té un impacte sobre la societat i les seves institucions; defineix els moviments socials com:
«accions col·lectives conscients, amb un impacte que, tant en cas de victòria com de derrota, transforma els valors i les institucions de la societat».
Òbviament totes les definicions citades, a més de correctes, es complementen les unes a les altres. Efectivament, els moviments socials són empreses col·lectives que «neixen de la insatisfacció amb la forma actual de viure», tenen una «vida llarga», «es valen de formes d’acció i organització variables», provoquen «interaccions prolongades amb les autoritats», «amb un impacte que, guanyin o perdin, transforma els valors i les institucions de la societat». Amb aquestes definicions, es va avançar bastant en el que podria ser una definició composta dels moviments socials. Caldria, no obstant això, afegir dos nous trets per augmentar la precisió.
En primer lloc, s’haurien d’especificar «les formes d’acció variables». És cert, amb Raschke, el fet que els moviments es caracteritzen per l’ús de formes o repertoris d’acció variables i de tipus molt divers. Però no és menys cert que essencialment –en el sentit que per això són moviments socials– que fan servir formes d’acció que sobrepassen, i a vegades fins i tot qüestionen, les accions més formals i convencionals. Dit en altres paraules, les seves formes d’expressió no són les pròpies dels actors polítics institucionalitzats (grups de pressió, sindicats, oenagés, etc.). La dels moviments socials és fonamentalment una acció informal, no institucionalitzada. En paraules de Sidney Tarrow (1997, p. 19), és una acció col·lectiva contenciosa, això és,
«una acció col·lectiva utilitzada per gent que manca d’accés regular a les institucions, que actua en nom de reivindicacions noves o no acceptades i que es condueix d’una manera que constitueix una amenaça fonamental per a altres».
En segon lloc, s’hauria d’especificar també l’existència de diferències no menors dins del concepte de moviments socials. Hi ha, per exemple, moviments que tenen reivindicacions que afecten la part econòmica o política d’una societat. Altres moviments atenen a qüestions culturals. En un altre nivell, alguns d’aquests moviments pretenen canvis substancials –que transformen les institucions i estructures d’una societat–, mentre que les reivindicacions d’altres moviments pretenen modificar aspectes concrets d’una societat sense modificar ni institucions ni estructures socials. Finalment, hi ha també formes de moviment social amb unes reivindicacions que són gairebé exclusivament contra moviments socials previs.
Als epígrafs següents s’atendrà aquests dos trets a fi de poder oferir una definició més exhaustiva i comprensiva dels moviments socials.