2.3. Com podem entendre i analitzar allò col·lectiu?
2.3.3. Teoria de la identitat social
La identitat social és un altre element que serveix per explicar el comportament col·lectiu d’un conjunt de persones. Una de les persones que més ha treballat aquest concepte és Henry Tajfel (1984). Tot i que no ens estendrem aquí a explicar què és la identitat social, sí que hem de recordar que al·ludeix al procés pel qual una persona s’identifica com a pertanyent a un grup i, per tant, com a extern o no pertanyent a un altre (ideologia política, equip esportiu, nació, minoria social, etc.), amb una càrrega de valor emocional sobre la pertinença a aquest grup (i, per tant, amb uns significats valoratius i emocionals dels que no pertanyen al grup).
Des de la identitat social, s’entén que la pertinença a un grup comportarà el fet d’actuar afavorint altres membres percebuts com a part d’aquest (endogrup), abans que afavorir persones que es perceben com a no pertanyents al grup (exogrup). Al llarg de la història de la psicologia social, s’han elaborat multitud d’experiments i anàlisis sobre la identitat social per explicar fenòmens tan rellevants com guerres civils, estereotips i prejudicis enfront de minories socials, la xenofòbia o l’aculturació (Rojas et al., 2010).
La identitat social permet, entre d’altres, explicar alguns comportaments col·lectius paradoxals, com, per exemple, afavorir persones d’un mateix grup encara que siguin totalment desconegudes, enfront d’altres a qui coneixem i tenim alguna mena de vincle o afecte, però que percebem com a no pertanyents al grup.
Un exemple recent és la problemàtica de la polarització política amb l’ascensió de l’extrema dreta en diversos contextos socials. A les eleccions del Brasil el 2022, el bolsonarisme s’ho va trobar en categories socials com ara gènere, sexualitat i religió, elements de tensió social. Aquestes categories es van transformar en elements centrals de disputa política i han desestructurat o destruït famílies i amistats. Integrants d’un mateix nucli familiar que abans vivien en harmonia s’identifiquen molt més amb persones desconegudes per qüestions ideològiques a causa de la falta de tolerància. Aquest fenomen està provocant, fins i tot, diversos assassinats a causa de la intolerància política.
Per la teoria de la identitat social, el més important no és afavorir els membres del grup pertanyent pel fet en si de ser del grup. El realment central és que les persones no pertanyents al grup siguin explícitament menys afavorides. Aquest contrast entre el que reben els membres del grup enfront a allò que no reben els altres comporta una diferenciació explícita i visible de fins a on arriba el grup. Això, al seu torn, reforça el fet de sentir-se pertanyent al grup i, per tant, la identitat social.
D’aquesta manera, autors com Stephen Reicher (1984, 1987) arriben a la conclusió que, en un grup o massa social, abans que una pèrdua d’identitat individual, el que passa és precisament un reforçament de la identitat social: una identitat social de grup que travessa les persones com a individus i que és més que la suma de les seves parts.