1.4. Les minories actives: un model per estudiar els grups
1.4.6. Els grups de hacktivisme: hackers i influencers
El naixement i auge d’internet ha transformat la nostra realitat de manera global. Especialment les últimes dues dècades, en què se n’ha estès l’ús en pràcticament totes les àrees de la vida quotidiana. En el camp de l’acció col·lectiva ha causat una autèntica revolució amb l’ús de les eines digitals. Per això, un dels experts en la informàtica i la comunicació, el filòsof Pekka Himanen, va publicar el 2001 la seva obra més difosa: La ética del hacker y el espíritu de la era de la información, en què fa debatre les maneres noves de treballar, activisme i comunicació massiva amb un model ètic que substitueix el del capitalisme clàssic, basat en la producció, el valor dels diners, la competència i la propietat privada de totes les produccions culturals i materials. Inspira, sense cap dubte, els nous activismes que han incorporat de manera total les noves tecnologies com a forma substantiva de la seva acció: els hacktivismes.
Els i les hackers són els nous actors en aquest escenari i formen grups que es vinculen de manera forta a la realització de tasques específiques. Cal indicar que la paraula s’ha fet servir de manera tergiversada per caracteritzar grups delinqüencials: pirates informàtics, creadors i introductors de virus informàtics i estafadors a internet, que es diferencien en l’argot informacional com crackers. Aquesta idea és completament equivocada, ja que els hackers són personatges que mantenen una ètica molt clara, tal com es descriu al llibre de Himanen. La seva ètica (nètica) s’inspira en diversos principis:
- El motor de l’acció col·lectiva del hacker és la passió pel que fa i la inspiració clau està en la llibertat per vincular-se amb altres hackers que comparteixin aquests principis i sense necessitat d’obligar-se a col·laborar.
- La identitat no és rellevant i per això s’inventen àlies, o nicknames, com a presentació. S’eliminen així tota mena de marcadors de gènere, edat, nacionalitat, aspecte físic, etc., perquè es considera que són innecessaris.
- Les tasques col·lectives es presenten com a reptes: desxifrar un codi informàtic, aconseguir reorganitzar un sistema informacional, distribuir sistemes operatius lliures (programari lliure), educar de franc la gent en l’ús de les noves tecnologies i aplicacions.
- El reconeixement dels grups és entre col·legues, sense acreditacions institucionals, i el valor social de cada grup radica en la seva solidaritat lliure i sense obligacions formals.
- La ètica hacker reconeix la lliure circulació dels continguts a internet i l’eliminació de la propietat privada intel·lectual basada en el capitalisme del pagament (copyright). Per aquest principi, donen suport a la creació de continguts de franc (copyleft) i una economia de lliure mercat.
En efecte, els grups hacker són col·lectius de gent anònima, apassionada en el que fa, sabedora de l’impacte social que té la col·laboració lliure, que es proposa reptes i tasques concretes sense compromisos burocratitzats, que busca l’alliberament del coneixement que s’ha convertit en moneda de canvi en el capitalisme cognitiu i que impulsa projectes de col·lectivització d’aquest coneixement.
Així mateix, els anomenats influencers són grups que funcionen com a opinadors, impulsors de tendències (moda, comunicació, alimentació, salut, etc.) i que han aconseguit notorietat amb l’aparició de les xarxes socials com a eina d’ús mundial. A diferència dels hackers, es defineixen amb un culte a la identitat individual, amb la competència entre ells, amb l’obtenció de reconeixement mitjançant m’agrada i nombre massiu de seguidors. No és casual que se solguin fer servir expressions en anglès perquè són part d’un procés de capitalisme globalitzat que empra aquest idioma com si fos universal.
Si els analitzem a la llum de la teoria de Tarde sobre l’opinió pública, els grups d’influencers serien els nous creadors d’opinió, serien els columnistes de l’era d’internet i, per bé i per mal, els generadors de tendències i modes noves que moltes vegades són banals, frívoles i insubstancials. Excepte per als comptes bancaris d’aquests personatges, perquè han après a mercantilitzar tota la seva influència social i tenen un públic que els segueix i els vol imitar. De fet, serien un dels grups més representatius de la minoria activa, tot i que per finalitats no edificants ni alliberadores. Perquè, de fet, la influència social minoritària no pot veure’s només com una cosa positiva en sentit estricte, sinó com un procés de transformació social que mereix la seva dosi d’ètica amb esperit hacker.