1.4. Les minories actives: un model per estudiar els grups
1.4.1. Introducció
Tornant a les teories que aborden l’aparició de les multituds, veiem com aquestes emfatitzen en el paper col·lectiu i majoritari que poden arribar a lloc. Les aportacions se submergeixen en una forma total i col·lectiva de les accions humanes considerant que el rol gregari en massa és la manera contemporània que tenen les nostres societats.
A la llum de la nostra primera asseveració respecte de la gran invenció de l’individu amb els seus drets i deures com a ciutadania, resulta si més no paradoxal que les anàlisis no s’hagin centrat en aquest nou paper cívic i autònom dels individus, sinó en l’observació del paper que la multitud sembla exercir deixant el subjecte individual en un segon pla, a la mercè de les grans aglomeracions que semblen ser l’única manera d’acció col·lectiva.
També és curiós veure com algunes tècniques posades en marxa des de la medicina, la psiquiatria i la psicologia clínica, com són la de l’hipnotisme i la suggestió, han estat desplaçades al terreny de la influència social massiva i del control social per part de personatges concrets com els qui s’assumeixen com a líders. Aquestes tècniques han estat emprades en el naixement de la psicoanàlisi, per exemple, per resoldre problemes dins d’aquesta entitat anomenada histèria. D’aquesta manera, algunes innovacions psicoterapèutiques de tall individual i controlat per una persona experta (com la hipnosi per part de Jean-Martin Charcot, mestre del jove Freud), desemboquen en arguments per explicar l’embruixament de les masses i l’encantament col·lectiu.
A la sèrie documental The Century of the Self, dirigida per Adam Curtis l’any 2002, s’analitza el desenvolupament d’estratègies que, informades per la teoria de la psicoanàlisi, van ser utilitzades per governs i grans corporacions per «controlar» i «manipular» les masses en el seu interès.
Sens dubte, el paper de l’individu concret sembla subsumir-se al comportament multitudinari i es despulla a l’àmbit de les ciències socials i humanes del component individual o de petits grups minoritaris, que són realment els agents del canvi al llarg de la història. En definitiva, les multituds no són sinó el reflex de l’acció col·lectiva iniciada i portada a la pràctica per petits grups molt consistents, de tall quasi religiós i que apareixen en la teoria de Tarde com els públics concrets que interactuen amb les informacions mitjançant la generació de processos d’opinió pública.
No és estrany que les teories sobre el comportament col·lectiu requereixin una posada al dia en la direcció d’estudiar les minories i el seu impacte en la influència social. A aquesta tasca va dedicar Serge Moscovici el seu treball sobre les minories actives en el seu llibre de 1976 Social Influence i Social Change, publicat en castellà com a Psicología de las minorías activas, en 1981, i al qual dedicarem unes línies en l’apartat següent per a comprendre millor les formes diferents que adquireixen els grups en la seva faceta de minories influents i actives.