1.3. Facilitació de grups i dinàmiques assembleàries
1.3.3. La distribució de rols en el grup
Per equilibrar aquests aspectes, cal tenir en compte que hi ha diversos rols implicats, cap de positiu o negatiu en si mateix. Són diferents patrons conductuals que es poden complementar per generar una intel·ligència col·lectiva: entesa com el resultat de les diferents contribucions per arribar als millors acords possibles. És a dir, l’objectiu és crear un grup intel·ligent: al contrari del que es podria pensar, un grup configurat per individus intel·ligents no ens porta necessàriament les millors propostes, tenint en compte el triangle d’efectivitat grupal. Aquest grup podria bloquejar les assemblees mitjançant debats agressius en què uns individus tractaran d’imposar a uns altres les seves idees. Aquest seria l’esquema de funcionament de la subjectivitat capitalista que fragmentaria els vincles. En canvi, un grup configurat per individus no tan intel·ligents de manera individual, però que sabessin complementar les diferents perspectives, podria arribar a ser un grup intel·ligent, ja que s’utilitzaria cada patró conductual per complementar-ne d’altres, i generar anàlisis col·lectives de què fer en cada situació.
Al llibre Grupos Inteligentes: Teoría y práctica del trabajo en equipo, publicat per Editorial Popular el 2011, els autors, Fernando Cembranos i José Ángel Medina, presenten les bases teòriques dels denominats grups intel·ligents, i també tot un conjunt de tècniques i recomanacions pràctiques per millorar les dinàmiques de treball grupal aplicables tant a entorns professionals, com a l’àmbit associatiu i altres espais col·lectius més informals.
D’aquesta manera, la labor de la facilitació és possibilitar una comunicació entre els diferents rols que permeti que el grup sigui més gran que la suma de les seves parts, de manera que se’n conjuminin les diferents contribucions. A tall de resum, podríem presentar els rols més habituals de la manera següent:
Taula 1. Rols més habituals
| Rols visionaris: presenten idees per a l’avanç del grup i la consecució dels seus objectius. | Iniciadors: presenten i defensen iniciatives. |
| Opositors: tendeixen a oposar-se a les propostes dels iniciadors. | |
| Guaites: proposen estratègies a llarg termini i introdueixen possibles problemes que encara no han tingut lloc. | |
| Rols operatius: concreten l’execució de les propostes i acords del grup. | Realistes: analitzen les idees des d’un enfocament pràctic, troben pros i contres, i vetllen pels recursos del grup. |
| Seguidors: accepten i amplifiquen el valor de les idees proposades per d’altres. | |
| Informadors: aporten dades útils per als temes tractats. | |
| Creatius: troben solucions originals per solucionar problemes i minorar la tensió de les assemblees. | |
| Relatoria: pren nota de l’acta amb els acords. | |
| Control del temps: s’encarrega de controlar els tempos. | |
| Control de torns: pren nota de l’ordre d’intervenció de paraules. | |
| Rols de cures: se centren en les necessitats i relacions del grup. | Mediadors: suavitzen i concilien relacions tibants. |
| Animadors: motiven el grup i celebren els assoliments. | |
| Aranyes: mantenen contacte amb molts integrants i en sostenen les relacions. |
Tots aquests rols són necessaris per al bon funcionament de l’assemblea, ja que cadascun compleix una funció integradora de la intel·ligència col·lectiva. Cada participant, a més, pot exercir més d’un rol i canviar de l’un a l’altre. De fet, aquesta rotativitat de rols és desitjable, ja que permet empatitzar amb els punts de vista aliens per tal de construir un parer comú.
Tanmateix, el rol de facilitació és el que posseeix un lloc especial en l’assemblea, atès que modula la participació de la resta de rols. El facilitador o facilitadora no pot establir els objectius, per tant, no pot exercir labors visionàries. En cas contrari, el facilitador concentraria un poder que dificultaria la participació de la resta de companys: la qual cosa no impedeix que el rol de facilitador pugui fer propostes de consens o fins i tot interrompre la seva labor puntualment per contribuir a l’assemblea des d’una altra funció. Així, el facilitador és un rol operatiu i de cures en la mateixa mesura; ja que, d’una banda, ha de ser capaç d’anar controlant les paraules, saber qui ha de presentar cada tema i proposar els mètodes de debat i acord que millor s’adaptin a cada situació. I, alhora, actua com a un termòmetre humà, ja que empatitza amb els membres del grup, de manera que està atent al fet que els participants se sentin escoltats, atesos i integrats. Tots dos vessants són els que permeten que els altres rols actuïn amb fluïdesa, empatia i honestedat en la seva comunicació.