1.2. L’era de les multituds
1.2.1. Introducció
Reprenem el cèlebre llibre de Serge Moscovici que porta aquest títol per acostar-nos als dos conceptes clau que ens interessa destacar: les masses i els públics. Al subtítol d’aquest treball es condensa la idea seminal del llibre: un tractat històric de la psicologia de les masses. Així, com hem vist abans, les ciències socials i humanes han crescut amb un tema que els preocupa des de les revolucions del segle xviii: com és possible que apareguin multituds caòtiques, enfervorides, desbocades, en llocs on la individualitat està sent reconeguda com una entitat legal i social? Hem de recordar que, malgrat que el tema de la multitud anomenada massa comença a tractar-se per les revolucions, no és fins al segle xx quan pràcticament es multipliquen els llibres que pretenen donar compte d’aquest fenomen i que fan sorgir el concepte de massiu. El conjunt de gent estudiosa de diverses disciplines naixents aquesta època (filosofia de la cultura, psicologia col·lectiva, criminologia, sociologia de les multituds, etc.) dediquen llargs tractats al tema de les masses.
Sense entrar en els detalls d’explicació, n’hi ha prou d’esmentar alguns llibres clàssics que són publicats: Wilhelm Wundt, amb el seu monumental Psicología de los pueblos (Wölkerpsychologie), publicada en deu toms entre el 1900 i el 1920; Scipio Sighele, el 1891, amb La muchedumbre delincuente; Gustave Le Bon, amb la Psicología de las masas, el 1895 (hi ha algunes acusacions de plagi per part de Sighele); Gabriel Tarde, en 1901, amb La opinión y la multitud; Sigmund Freud, que publica el 1921 el seu Psicología de las masas y análisis del yo; Elias Canetti, que des del 1925, i durant dècades, va donant forma a la seva Masa y poder, que aconsegueix abordar fenòmens de massa tan exaltats com els que van acollir l’aventura criminal del nazisme.
En fi, que la llista de noms dedicats a l’estudi de la massa i del massiu com a força irracional i destructiva és significativa i, en el cas de Tarde, l’aparició dels públics i de l’opinió pública com a forma més útil i amb menys prejudici d’estudiar les multituds. Per tant, serà útil acostar-nos a tots dos conceptes, massa i públic, per col·locar els fonaments conceptuals dels nostres apartats següents.